La comarca del Matarranya és la comarca limítrofa amb la Terra Alta i que alhora forma la frontera entre Catalunya i Aragó. Són molts els nexes d'unió entre ambdues des de les lingüístiques, passant pels productes agrícoles i algunes dels seus costums.

Des d'aquestes línies volem fer un petit resum de la mateixa, així com de les seves poblacions més cridaneres des de l'aspecte turístic.

Les poblacions pertanyents a aquesta comarca són: Arenys de Lledó, Besseit, Calaceit, Queretes, Fórnoles, La Fresneda, Fondespala, i Lledó, Massalió, Mont-roig, Pena-roja de Tastavins, La Portellada, Ráfels, Torre d'Arques, Torre del Comte, La Vall del Tormo, Valderoures i Valljunquera.

El valuós llegat arquitectònic que atresora els pobles de la comarca del Matarranya al costat de l'entorn natural que l'envolta converteixen aquesta zona, en una destinació turística de primera, espais naturals amb molta riquesa paisatgística flanquejats pels coneguts Ports de Tortosa-Beseit amb riquíssims paisatges, el patrimoni monumental de les seves poblacions amb cascos urbans declarats Conjunt Històric Artístic, les pintures rupestres que podem observar en alguna població i la xarxa de museus i sales d'exposició fan de la comarca un destacat enclavament turístic.

La seva gastronomia i productes de la terra encapçalats pel seu pernil amb Denominació d'Origen l'oli d'Oliva verge extra, els formatges de cabra, els dolços tradicionals contribueixen al fet que els seus pobles siguin una destinació sense igual.

VALDEROURES

Capital administrativa de la comarca banyada per les aigües del riu que dóna nom a la mateixa, és una població d'obligada la visita, tant pel seu patrimoni artístic cultural com per la seva gastronomia i matèries primeres.

Llocs d'interès. Castell -Palau i Església de Santa María la Major, monument impressionant que presideix el perfil de la població, especialment cridaner la rosassa de l'Església de Santa María la Major.

Entrant pel pont gòtic sobre el Matarranya podem veure l'entrada espectacular a la població pel portal de Sant Roque, pont medieval és una peça fonamental de l'arquitectura de la població i imatge del poble, el mateix travessa l'antiga porta principal d'accés al recinte emmurallat a través del portal abans esmentat.

Casa dels Mols.

Construcció corresponent a la fi del gòtic amb la clàssica galeria exterior amb sostre i coberta per davant en la part alta.

Ajuntament.

Construcció inspirada a l'ajuntament d'Alcanyís en el qual se li va afegir una llotja destinada a les finalitats comercials es va construir sota les ordres del mestre Antonio de Champanach d'estil manierista i va ser finalitzada en 1599 data que apareix reflectida en l'escut que presideix la façana.

Palau.

Malgrat ser un dels edificis més antics de Valderoures. Aquesta impressionant construcció situada en els peus del Castell és un dels que més transformacions ha sofert, la seva funció original era el lloc per recaptar impostos. Al mateix edifici encara que clarament diferenciats es troba l'antic hospital que en la seva època va ser

alberg per a pobres i propietat de l'Església, amb el pas del temps va passar a ser utilitzat com a escola municipal i com a magatzem.

Castell.

Una altra part de l'esmentat complex és el castell que marca la silueta de la població construït segons es creu a la fi del segle XII, encara que alguns estudiosos no rebutgen la possibilitat que anés d'anterior construcció, en 1931 va ser declarat monument nacional.

Santa María la Major.

Unida a la figura del Castell-Palau i construït en honor a Santa María la Major l'Església de Valderoures és un dels més espectaculars exemples del gòtic llevantí a la província de Terol.

LA FRESNEDA

La seva plaça major és un dels conjunts arquitectònics més impressionants de tot Aragó, presidida pel seu ajuntament finalitzat a la fi del segle XVI construït en estil gòtic renaixentista amb àmplia llotja, des de la mateixa s'accedeix al magnífic Carrer Major que condueix fins a un encreuament de carrers on es troba el Palau de l'Encomana.

És interessant visitar també l'antic convent dels frares Mínims on es respira un ambient de pau passejant per les pinedes del Vall del Silenci.

En la part alta de la població se situa l'Església de Santa María la major del segle XVII el castell de l'ordre de Calatrava i les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara on ha i situat un observatori astronòmic des d'on es poden presenciar les meravelloses sortides del sol.

BESEIT

És una de les poblacions més atractives de la comarca del Matarranya al seu torn entrada natural als ports als quals dóna nom, amb una població propera als 650 habitants és limítrof als municipis de Valderoures i Queretes.

És l'autèntic pulmó verd de la comarca en el seu terme municipal es troben els naixements dels rius més importants de la zona, la localitat està a una altura de 580 m sobre el nivell del mar, el seu terme municipal està cobert en la seva majoria per superfície forestal i en part d'aquest terme podem trobar la Reserva Nacional de Caça. El casc urbà de Beseit està declarat Bé d'Interès cultural pel Govern d'Aragó i dins del seu terme municipal podem trobar una Zona d'Especial Protecció per a les Aus.

Els llocs dignes de visitar de la població al marge del casc urbà i ha citat són:

Els Molins Paperers, que presideixen l'ancestral indústria paperera de la població creada pels àrabs.

L'Ajuntament, obra arquitectònica digna d'esment.

Església de Sant Bartolomé.

Ermita de Santa Ana.

El Calvari.

El Palau.

La Presoneta i La Botera.

Portal de Sant Gregori

CALACEIT

Considerada la capital cultural de la comarca del Matarranya és una zona amb grans influències de les terres catalanes i llevantí amb uns costums, històries i paisatges que sorprendran al viatger que sigui entri en aquesta terra a mig camí entre el Mediterrani i la península interior.

Calaceit és una població amb un gran valor i bellesa arquitectònica, com alguns pobles de la comarca va ser declarat un conjunt d'Interès Històric Artístic i Bé d'Interès Cultural.

La zona central del casc urbà de la població òrbita al voltant de la plaça major i del seu temple parroquial d'aquest nucli parteix en les tres vies principals que travessen la població i que connecten amb els portals capella dedicats a la verge del Pilar, a Sant Antoni i a la desapareguda Verge del Rosari. El seu perfil urbà està compost per dos nuclis elevats originaris que són la torreta i el castell entre el segle XVIII i principis del segle XIX l'envolta va tenir una gran expansió arquitectònica, en el període de la qual es van construir moltes cases de les quals encara es pot observar els escuts en les seves portades, detall que remarcava la prosperitat econòmica de la població pel cultiu de l'oli del que Calaceit ha estat històricament el màxim productor de la zona.

PENA-ROJA DE TASTAVINS.

El seu terme municipal formen també parteix dels ports de Beseit. Amb barrancs, avencs i pinedes de gran bellesa és un lloc idoni per practicar els esports de muntanya, i podem destacar les Roques del Masmut on es pot practicar l'escalada. Damunt d'aquest grup monolític amb parets de 100 m habita una colònia de voltors i si tenim la precaució d'anar proveïts de prismàtics podem observar la diversitat de la fauna salvatge que habita a la zona. Pena-roja de Tastavins és una població ideal per als amants de la naturalesa i l'excursionisme.

Amb una població propera als 550 habitants, passejar pels seus carrers empinats és un veritable plaure per a la vista, gaudint de la bellesa dels seus edificis d'arquitectura popular i la gran varietat de flors que omplen les seves balconades, l'urb conserva edificis construïts entre el segle XVII i el segle XVIII.

Dels monuments de la població podem destacar el Santuari de la Verge de la Font situat a 2 km de la població, d'estil gòtic i amb catessonats mudèjars que estan catalogats com uns dels més importants d'Aragó, tot el conjunt forma part d'una hospedería amb pati interior i una ermita barroca, sota l'altar de l'ermita flueix una font de 15 canelles.

Un altre edifici digne de visitar és l'Església parroquial de Santa María la major construïda al segle XVIII edifici de gran austeritat exterior però de gran monumentalitat en el seu interior, és d'estil arquitectònic renaixentista i les pintures que adornen l'interior són d'estil barroc.

En la part alta de la població es troba el museu tecnològic "Lo Masmut” en el qual es pot visitar una exposició permanent titulada “Vida i Oficis Tradicionals: Lo Masmut" consta de nou sales dedicades al celler, la quadra, l'elaboració del vi, la sega i la trilla, el rebost i l'elaboració del pa, la llar i el menjador, l´alcova i el dormitori, la fusteria i la ferreria. És una visita indiscutible per conèixer els costums de la zona.

En els antics estables del Santuari de la Verge de la Font es troba el Centre d'Interpretació del Porcí, en el qual podem observar la importància del sector porcí a la zona i la seva càrrega cultural i antropològica.

Amb motiu de la troballa d'un dinosaure en el barranc de L´Escresola s'ha creat el museu paleontològic de Pena-roja.

En el municipi de Pena-roja de Tastavins forma part de la zona de producció de dos productes de qualitat com són el pernil i l'oli d'oliva de verge extra, comercialitzats com a D. O. "Jamón de Teruel". I D. O. "Aceite del bajo Aragón".

CRETAS -QUERETES

La història de la població ha marcat d'una manera inesborrable el seu pas a les cases de pedra als portals que defensaven antany la població i en antics molins d'oli envoltada de camps plens d'oliveres, ametllers, vinyes etc. disposa de zones de banys naturals que es podrien qualificar d'idíl·liques.

La bonica població de Queretes de gairebé 600 habitants de Vila sobretot per la sobrietat de les seves places i edificis.

Tot el nucli urbà presenta carrers, passadissos amb racons d'un encant especial, com la Capella de Sant Roc al costat d'un dels portals de l'antiga muralla o el Portal-capella de Sant Antoni també gaudirem d'aquestes sensacions passejant pel carrer de l'Ordre de Calatrava.

L'Església parroquial de La Nostra Senyora de l'Asunción és un clar exemple de l'arquitectura aragonesa renaixentista, el seu edifici va ser construït amb la carreuada pertanyent a l'antic castell cretense que es va utilitzar com a fortalesa, tot això testimoniat pels merlets que la coronen. A la seva espectacular Plaça Major,

amb les seves cases pairals destaca La Picota, columna construïda en 1584 i actualment restaurada, i que el dir popular comenta que era utilitzada per amarrar als condemnats a la forca.

En el seu terme municipal podem gaudir de fonts d'aigües inesgotables com la monumental Font de la Barra o la Font de les Eixetes construïda en 1552.

Als afores de la població destaca l'Ermita de la Verge de la Misericòrdia un temple rural de grans proporcions construït al segle XVI des d'on es poden observar les belles vistes dels Ports de Torosa Beseit. Podem visitar també el poblat ibèric de Els Castellans pertanyent a l'època aproximada del segle V al segle III a. C. i les pintures rupestres de Els Gascons, arrencades al principi del segle XX i exposades avui en el Museu Arqueològic de Catalunya a Barcelona